M´en vaig al Multiply

M'he cansat del Blogger aquest, no em dona més que problemes, no se si per la conexió lenta que hi ha per aquí o que, peró es un desastre.

Així que ho he mogut tot a http://superfrango.multiply.com

A més, al Multiply és més molt fàcil penjar fotos.

Manaus

Els avions aquí son com els tranvies: van fent parades. El que imaginava un viatge de 2000kms en linia recta cap al cor de l'Amasonia s'ha convertit en una romeria amb parades a Recife,Fortaleza,São Luis, Belem i Santarém. He trigat 9 hores!


Si aixó ho sumem a les 6 d'autobus que portava venint des de Llençois, i l'espera de unes altres 6 fins a que sortis el vol, de matinada, tenim una d'aquelles jornades inacabables que més val pendre's amb filosofia.

Dos mesos és poc

Jo que venia a la platja, a desconectar, a no fer res, he canviat de xip i he decidit posar-me a viatjar. M'en vaig a l'Amazonia.
Si en quinze dies només he estat a tres llocs, m'imagino que per a veure Brasil necesito mig any per lo menys! Així que hauré d'escollir que veig, i a on vaig... les distàncies aquí son enormes, i només veuré una part del pais.
On aniré?
Ja veurem.



Chapada Diamantina

Antiga terra de garimpeiros -buscadors d'or i diamants-, avui es un parc natural que viu del turisme. Les cachoeiras (cascades) substitueixen a la platja...

les fotos ja les penjaré més endavant....

Salvador de Bahia

Primera parada: Salvador, Bahia para los amigos. La capital africana del Brasil, la ciutat més interessant desde el punt de vista cultural. La capital negra. Si, aquí el color dels brasilenyos va desde el negre més fosc fins al blanquinho, passant per tots els nivells de mulatisme. El uniforme oficial es la samarreta de tirants, els shorts i les hawaianes. I si, fa molta calor, molta, i, per a be o per a mal, l'aire condicionat encara no s'ha popularitzat massivament com a altres llocs del mon. Així que jo també vaig d'uniforme....

Es una ciutat gran, pero té un centre históric d'edificis colonials, de quan Salvador era la capital del Brasil. Es hiperturístic, tot son botiguetes de records, cibercafes, pousadas, restaurants, venedors de collarets, grups de capoeira "assajant" al carrer, estatues humanes, dones vestides amb el traje típic venent el que sigui, etc, i música, molta música, música sonat a totes hores, timbalades, samba, reggae, axé, de tot, concerts totes les nits, i festa, molta festa.

Perque el principal atractiu es aquest, la festa! El barri históric t'el patejes en dues hores, despres queda l'activitat nocturna, sobretot la dels dimarts per la nit. Aquest dia ja és el despiporre, hi han concerts a les places, les batucades recorren els carrers, que s'omplen de gom a gom (de guiris i de baianos). El dimecres està mort, el dijous torna a liarse, i el divendres semblava que seria a lo grande altre cop, pero no vaig tenir temps de comprovar-ho perque ja vaig marxar.
Aquí us deixo unes fotitos que he fet....

El largo de Pelourinho, la postal més famosa de Bahia

Salvador de Bahia vist desde l'altre banda de la idem

El barri "modern"

El barri "no tant modern", vist desde la Cidade Baixa

L'ascensor, que et porta de la ciutat baixa a l'alta

El barri historic, el Pelourinho

Carrer del Pelourinho

El Salvador turístic

La platja de barra

Brasilenyes, comparativa

Dimarts per la nit

Dimarts per la nit


El dimarts per la nit



























Alguns apunts geoclimaticobarométrics

18 de febrer del 2008, quatre de la matinada, Barcelona. Afora es veu mullat, ha plogut. Comprovo el meu fabulos barómetre de pulsera (gràcies, EF) i veig que la gràfica marca una davallada de pressió, fins a 1027, per a despres pujar de cop en només mitja hora fins a 1031. Desde que en Ramón Baylina va explicar el perqué el barograf era el seu instrument favorit, anhelava veure-ho per mi mateix, i despres d'una setmana d'aburriment anticiclònic, la tormentilla m´ha pillat dormint.
7:05 GMT +1 , despeguem, ara toca el seguent experiment, que és veure com pressuritzen la cabina d'un avió en vol. I afectivament, la pressió va baixant poc a poc a mida que ens enlairem, fins arrivar als 800hPa clavats (no us ha passat estar encostipats i anar en avió? el descens es una putada...)

8:00 GMT, Lisboa, la pressió a la cabina ha tornat a pujar mentres descendiem, i en sortir de l'avió em marca 1003 hPa! Efectivament, plou a bots i barrals i fins i tot hi han goteres al aeroport. El mapa meteorológic del diari indicava un front fred entrant a Portugal desde el SSW.



10:05 GMT, ens enlairem novament, la pressió a cabina torna a baixar fins als 800hPa. Deixem el front enrera.
Deixant els nuvols enrera. Atenció a la forma, es clavat al dibuix del manual, com un mini-front fred entrant en cunya. Es aixó realment? ( a la foto els vents van de esquerra a dreta)


Una mica més endavant, altre cop el mateix dibuix...

Ens passar per les Canàries esta despejat.
Hores més tard, les turbulències em desperten. Som per sobre l'equador, volant a 12000m, i som enmig d'un nuvol, a aquestes alçades!

Peasso nuvolot

Camp de cúmuls sobre el Brasil

16:50 GMT -3, Salvador de Bahia, Brasil, el rellotge em marca 1011hPa. I aixó és la zona de convergència equatorial, profe? M'esperava menys, la veritat...
NOTA: a les properes hores es posa a 1005 de cop, a per allí es quedará els seguents dies. No se si ha sigut un error o que. De totes formes, 1005 sense ploure... home, comparat amb els 1031 que no hem sortir de Barna aquests dies, potser si que tenim baixes pressions.

NOTA (2): Com m'agraden aquestes comprobacions empíriques!